L'esperit visionari d'en Shummun, l'Azteca.
Mentre la Nat i la Mar miren què fer amb les seves vides, a un servidor li han recordat que encara regenta un blog de fireta. Tot plegat a arrel d'uns àcars moribunds incrustats en una ampolla de Brandy, ja veus... i jo que no en bevia de Brandy polsegós... i ara faig tremolar copes esveltes que m'enllustren el paladar amb encantadors efluvis de fusta vella...(Somelier decapitat... procedim:)
Haig de reconèixer que l'arrancada del fre de mà ja havia estat prevista per l'adorable Shummun, que, fent honor al seu esperit més visionari havia anunciat el meu comportament incorregible. Pels averanys més profunds de la Planura hi han passat milers de coses dignes de ser explicades i, sobretot, exagerades fins a la minúscula versemblança. Des de la mestressa de merceria que menja entranyes de colomí per esmorzar, a la nova mestra del querubí, que, si fós més encantadora, es passaria les hores laborals posant el nas com a cirereta a totes les merengues de ca l'Escribà.
El llistat d'excuses és il.limitat. Però només citaré les millors, les que em converteixen en un escriptor de blog de fireta feliç. La primera és, sens dubte, la meva nova situació laboral. Una ocupació vàcua, però reconeguda allà on vaig. Una retribució feliç a canvi d'uns anys en un xipoll tèrbol governat per un miserable prototip d'humanoide paranòïc incapaç de ser sensible a res que no li foti fiblada directa a la punta del seu prepuci fúngic. La meva nova ocupació trimestral consisteix en renovar, corroborar i fer ben gruixudes les llistes de l'atur, per internet, és clar...
La meva nova situació em permet gaudir encara més de tot allò que m'era plaent mentre em distreia fent dibuixets a la revista, mentre el gruix conceptual adquirit del RM (GCApRM) em posava al dia de la darrera distracció profilàctica d'Elvin Jones. Ara, tenint en compte que el país passarà uns mesets amb unes revistes de puta pena, prefereixo fer ulls cecs al tema editorial i fer ullets melosos a qualsevol altra font raquítica d'ingresos, i sobretot, deixar-me anar al plaer d'aprendre i experimentar! Ahhh amics... Jaure a l'hamaca del jardí, de bon matí, amb un café entre mans decidint si tocarà retolador, Flash o una estoneta més de sol i guitarra és un plaer designat en exclusiva a Déus, a paios molt rics o a pelacanyes aturats com jo. Yeah man! Cal ser una mica hippie... però no cal deixar de ser cool! Amén...
(Continuaré?)
entrada de Onofre Bouvila @ 15:54
1 comentarios
