La chica del pintalabios marrón

Nat i Mar (capítol 3)

Després de 3 porros van arribar al magatzem. La Mari va fer un parell de trucades perdudes al Nen, les necessàries per que ell treiés el cap per la finestra d’una antiga nau industrial i els fés un senyal indicant-los que abaixéssin el volum i que es dirigissin cap a la persiana del final del carreró. Allà els va obrir.

-Mai!!! sota cap concepte, tornis a venir amb aquesta carrossa de fira al meu garitu.

El Nen semblava molt cabrejat, i això era una cosa que la Mari no es podia permetre de cap de les maneres. Havia de demanar-li “un favor” força especial, una cosa que mai ningú li havia demanat.
-Em pots esperar aquí?
Va dir-li la Mari al Male.
-I una merda. No em penso quedar aquí solíssim si ni tan siquiera puc posar música.
-Sí que pots posar música penjat! Oi que pot provar un dels Bang&Olufsen dels et vas pillar de l’últim carregament?- Va preguntar la Mari al Nen.
- Sí, però que es posi cascos!- Va dir el Nen
- Vale, però aquests trastos són una basura! Tens una play, oi?- El Male va marxar remugant cap a l’habitació on el Nen guardava tot el material amb el que li pagaven les drogues els gitanos.
- Un bon parell de campanes Clarion, això és el que mola, els Bang&Olufsen que se’ls mengin els putos pijos de merda, a veure, m’enduré el Pionner i el Gran Cefauto.

El Nen mirava al Male pensant si en alguna ocasió s’hauria menjat alguna de les seves pastilles. Era possible…
-Què, anem per feina?- Va dir la Mari al Nen
-Sí, anem a la farmàcia, quan vols?
-Aquesta vegada vull una cosa molt especial i necessito consell…
-Li vols fer un regal al teu xorbo?
-Més o menys, però jo no tinc nòvio, és per una amiga.
- No serà per la Nati? Saps que passo molt d’aquesta guarra.
El Nen estava força cremat amb la Natàlia per que ella no té un pèl de tonta i durant una època va fer que ell es creiés que estaven sortint. D’aquesta manera ella aconseguia tot el material gratis. La història va durar força temps per que el Nen no sortia gairebé mai del magatzem de manera que no hi havia perill que la trobés a l’after de torn fent el pendó. El cas és que un dia li van encarregar una bona comanda amb caràcter d’extrema urgència: els porters d’una discoteca de la zona hermètica de Sabadell s’havien quedat amb les butxaques buides a mitja nit i necessitaven fotre’s algo ja. El Nen hi va anar per que eren els millors clients que tenia i calia mantenir-los contents. Quan hi va arribar amb el seu 2 cavalls vintage de color groc va haver de fer de relacions públiques i es va prendre el seu placebo habitual amb els cossos de seguretat. Entre rules i ratlles, la cosa es va anar complicant i a les 10 del matí es va trobar accedint a la zona més ultravip de la disco on els treballadors es reservaven el dret de beneficiar-se a totes les clientes àvides d’una dosi més. I al bell mig d’un majestuós llit rodó, construït amb caixes de Voll-Damm, hi havia la Nati amb els ulls en blanc i el tanga penjant d’un tirador d’Aguila abandonat.

-Sembla mentida que siguis tant lluç! Es veia d’una hora lluny que te l’estava clavant. Com es pot ser tant romàntic dedican-te al que et dediques? Sí que és per la Nat, però no és un regal. A mi també me m’ha donat pel sac i li vull tornar ben gorda.
-Guai, m’hi apunto, què has pensat? M’ha sortit una farlopa que dóna al.lucinacions bèl.liques. Su juru! Se la van fotre els de l’equip de bàsquet del teu insti i es pensaven que els estaven bombardejant durant un partit… Es veu que tots es van ajupir amb les mans al clatell…
-No, vull una cosa més xunga. Vull algo que l’esterilitzi per que no es pugui quedar preñada. Ho saps fer?
-No t’entenc. Això per aquest pendó és un regal, no?
-No precisament. Es veu que ara vol tenir un fill.
-Però això és molt xungo tia. Potser vol refer la seva vida…
-Ho veus com ets un lluç?
-Tens raó. És una filla de puta. S’ho mereix. Tinc el que necessites, però hauràs de tornar un altre dia. Ho haig de preparar.
-No tinc pressa. De moment ella em va ajudant a enverinar-se. Però ja que estic aquí em podries passar algo inofensiu?
-I tant xurri. Per tu i els teus propòsits de liar-la parda amb la Nat, el que vulguis. Cristal?
-No. Farlopa. M’haig de mantenir desperta i amb els peus ben clavats a terra. Aquesta nit aniré a veure-la.

En sortir de la nau. La Mari va anar a buscar al Male que en aquell moment estava estossinant a una puta virtual.
-Tu, pervertit! Ja estic. Li estàs clavant una bona pallissa, eh? Fem una cleca abans de tornar?
-Ok. Però ràpid que he quedat amb uns paios que m’han de passar embellidors d’A3 a Montcada. Et fa res que ens hi passem una estona?

entrada de Onofre Bouvila @ 12:09