jueves, 10 de septiembre de 2009

XXS

En breu haig d'assistir a una boda. Per a un pardal com jo aquest tipus d'actes socials em cremen a l'estòmac. No és que no m'ho passi bé, no és que no em faci il.lusió que un amic celebri una gran festassa, el que em preocupa és la meva indumentària. Està sociament establert que en aquests actes cal anar disfressat, i no m'hi oposo, si un amic fa una festassa i cal anar disfressat pot ser un luxe de festa, però ja sabeu que no és el cas, i també sabeu que jo no em puc disfressar d'Iggy Pop.

I aquest és el motiu principal del meu lament. Sóc un paio de 31 anys que amb prou feines supera els 50 kg de pes. Els lectors endocrins ja treuràn les seves conclusions per si sols, la veritat és que a mi no em preocupa massa excepte el maleït dia que rebo la invitació per anar a una boda. Aquell dia començo a hiperventilar i poso els ulls en blanc. Pel meu cap se succeeixen totes les dependentes de botigues de mudar que només veure'm entrar per la porta han fet ulls de: "Un altre que ens ha confós per un centre de rehabilitació", fins i tot totes aquelles que han provat d'enviar-me a Cortefiel Niños.

En aquest moment em caic com un plom i m'arrossego lliscant pel meu rastre de suor glaçada cap a una alternativa creativa i graciosa. Però mai un vestit de veritat, mai! Aquesta vegada, en vistes que als meus adorables amics se'ls ha acudit celebrar la seva festassa en temporada estival i a Menorca, no puc aprofitar la indumentaria vintage llanosa heredada del meu sogre barbut, que em vag fer arreglar per un esdeveniment similar, i he tornat a fer riure a dependentes i comerciants textils amb la meva minúscula carcassa.

No sabeu com desitjaria en aquestes ocasions tenir un tallatge comú i que l'americana més esquifida de qualsevol establiment no em fés pessigolles als genolls. Els lectors endocrins ja hauràn deduït que no sóc massa menjador (tot i que adoro la bona cuina) però això dels 3 apats diaris és massa per a mi. I no parlem de l'esport... oi que no val córrer 15 metres un dia de cada 3 per que al bar del costat de casa et deixin comprar tabac abans de tancar? Suposo que tot dependrà de la força de voluntat, i de moment no l'he trobat al feisbug... algú té el seu link?

2 comentarios:

A las 11 de septiembre de 2009, 7:43 , Anonymous Anónimo ha dicho...

Ets el millor, t'estimo molt.

 
A las 13 de septiembre de 2009, 10:40 , Blogger El Doctor ha dicho...

Jo també ho penso, però no l'estimo.

 

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Inicio