Lucas
Avui he baixat a Barcelona a una cita en tren + bici. És un combinat fantàstic que em permet gaudir de les adorables panoràmiques industrials del vallès oriental a través d'un vidre esquerdat i d'un altíssim risc de perde la vida mentre piloto el meu artilugi a 0'03 km/h per una vorera de l'eixample. Anava tant lent que un octogenari ha tingut temps d'assajar "El salto de la grulla con bastón" i m'ha deixat K.O. al tercer intent.Un cop feta la feina a la capital, he tornat a agafar la bici + tren i fent ús de la meva bona educació he anat a parar al vagó destinat a mi i el meu molest accessori. Afortunadament els trens de rodalies es van adaptant a les noves tecnologies i els minusvàlids poden practicar unes llargues carreres fins a trobar la porta que hem de compartir un de cada tres vagons. Però estigueu tranquils amics, si aconsegueixen pujar al tren una tarda d'agost a Passeig de Gràcia, els invasors adolescents que es dirigeixen a Sitges (litrona a la mà) els cediràn el lloc que els pertoca i podràn carregar el seu telèfon de franc.
L'espai reservat als paios amb rodes, ja tinguin cames o no, ha estat aprofitat avui de la manera més completa. I jo, afortunadament, l'he gaudit durant 15 minuts sencers.
En Lucas és un nen d'uns 6 anys a qui li agrada ballar. Prové d'una segona generació d'inmigrants (penso que del Perú). En Lucas, al ser un nen, aprofita qualsevol moment per jugar, però ell juga fent street dance i fa aquelles coses que a tots ens semblen tant difícls com donar voltes sobre el seu cap sense perdre la verticalitat. En Lucas és capaç de fer això en un tren en marxa i quan acaba, frivolitza i s'obre de cames en la seva verticalitat, i es deixa caure d'esquenes al terre. Mentre fa questes proeses (amb uns moviments que es corresponen a una musicalitat excel.lent) ell mira al seu pare.
El pare d'en Lucas és un cretí analfabet. Vesteix com el seu fill, però no va tant brut. Arrossega un carretó d'anar a comprar i es baralla amb algú a través d'un telèfon de darrera generació. Quan en Lucas idea un pas genial, el cretí no respòn. Quan en Lucas es juga el coll i mig vagó ja està vibrant amb ell, el cretí segueix insultant a un/a anònim/a a través del seu telèfon. Però en Lucas segueix. És un nen i juga amb allò que li permeten. Jo mai permetria la meitat de les coses que fa en Lucas al tren, però està clar que el seu pare estava massa ocupat esbroncant a algú a través del seu telèfon.
Endavant Lucas! ets un crack! Espero que en algun dels teus intents per a ser un dels grans li fotis una bona patada a la boca del teu pare (El més cretí dels habitants de La Planura!!!!) Ha estat un plaer que m'obrissis la porta per baixar del tren.
Fins aviat Lucas!
Ets un crack!
entrada de Onofre Bouvila @ 17:57
2 comentarios:
I és que en aquests trens de rodalies les sorpreses mai acaben: Homes rapats d'aspecte peculiar i comportament sospitós, marrecs maleducats que en un atac d'inseguretat ataquen al primer que els passa sota els morros, i Lucas, que practiquen el breakdance en unitats mòvils poc estables.
La Renfe ha fet molt de mal, però collons, quina capsa de bombons!
Hem de parlar aviat, Onofre.
Celebro amb els ulls plens de gotims i llàgrimes que l'activitat a can Bouvila torni a ser el pa de cada dia. Potser hauria de fer el mateix. A veure si ho aconsegueixo.
Llàstima que en Lucas, el dia de demà esdevindrà un quillot amb totes les lletres i possiblement ell també acabi esbroncant algú per telèfon dins un vagó de rodalies.
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio