La chica del pintalabios marrón

Nat i Mar (capítol 6)

La Nat es va despertar pensant en el seu projecte. Estava molt orgullosa i va decidir que el que quedava de matí el destinaria a a la seva causa. Havia de buscar tot tipus d’informació i havia d’escollir amb cura al pare de la seva filla. Es va liar un porro i va encendre la tele del menjador i hi va posar el mute. Va encendre l’equip de música i va seleccionar la memòria 3. Va encendre l’ordinador i es va passar pel Messenger, el Facebook, el Meetic i el Hi5. Era una sort que la seva mare comencés a treballar tant aviat, d’aquesta manera ella podia disposar de tot el pis sense sentir parlar de feines, instituts i “responsabilitats d’adults”. Què no era prou madura ella per haver pres aquella desició?

Les alertes del Messenger no deixaven de sonar acompassades per Eva de Melocos a tot drap. La Nat ja havia vist amb una primera ullada que els seus interlocutors potencials no complien els requisits indispensables per germinar-la:

Mohm16tiviapinxacomounfal_lafel no era lleig pero era moro. Ella no era gens racista, de fet el seu camell habitual durant les darreres setmanes era un paio bastant moro que es feia dir Yassir Mohammed I era tant encantador que de bon grat hagués acceptat ser la seva 3 esposa, però volia que la seva filla naixés amb un codi genètic perfecte. Per aquest motiu sempre se’l tirava discutien sobre la profilaxi i sobre la necessitat de beure birra enlloc de tè. Dogmes de fe, en deia ell.

Izan_#18/¿¿SUBYDON!!!GFF…zemenvalaboca hagués estat un candidat perfecte si no hagués estat pel seu petit problema amb les drogues. L’Izan si que estava bé, però tenia la sort d’esquena. Era rosset i lluïa un serrell d’aquells tan poc pràctics, d’aquells que cada 25 segons t’obliguen a executar un ràpid moviment de cap que percuteix en les cervicals amb la força d’un estrangulament acarnissat. Un cabell llis i preciós a còpia de cremar tots els assecadors de la seva mare. L’Izan estava bo i tothom ho sabia, però tothom també coneixia el seu punt feble. L’Iz tenia un tic ben molest! Per minsa que fós la dosi de qualsevol fàrmac o substància que hagués près, el seu llavi inferior ocupava l’espai del seu llavi superior. Com si es tractés d’un bigoti tristot i rosadet. Al mateix temps, afluixava el rictus i les celles se li amuntegaven al damunt de les parpelles. Les seves llargues i tupides pestanyes el cegaven. El resultat era un caretu desolador. Amb el serrell flàcid. Incapaç de convèncer a cap noia de la seva altíssima follabilitat en estadis més serens. La Nat el prenia com un amic íntim des del dia que li va anar a fer una mamada als banys del pati de l’escola. D’això ja fa molt de temps, però a ell se li va enfilar tant el llavi inferior que li feien pessigolles les seves fantàstiques pestanyes. D’ençà d’aquells dies, i vés a saber perquè, el rumor es va escampar per totes les vies possibles. I tot i que moltes noies ho van voler desmentir de la forma més empírica, la fortuna de l’Izan no li va fer justícia. Tohom es referia a ell com el pobre Izan, sobretot quan ell explicava als seus amics que s’havia fet el piercing del llavi per encadenar-lo a la cremallera de la jaqueta.

entrada de Onofre Bouvila @ 14:02