La chica del pintalabios marrón

Morir d'èxit fora de la planura i les 8.000 diferències (5:00)

Aquesta setmana la meva Gem ha obert un nou despatx de pa en un poble proper a La Planura. Curiosament aquest poble també és pla. Deu ser que la topografia tant característica de la meva població s'estira més enllà de l'Intermarché. Aquesta desició tant emprenedora arrenca de l'estrangulament exercit per un empresari sonat que s'ha encaparrat en minar La Planura amb el seu pa de plàstic i els seus preus tant elàstics com el seu producte. De fet l'emplaçament que ha triat la cúpula familiar del forn que m'acull no és gens fortuït. Es tracta de trencar el monopoli d'aquest panificador encabritat i penso que és una decisió tant valenta com encertada, perque el públic objectiu d'aquest poble pla no tenia cap altra opció a l'hora d'anar a comprar el pa. En tot cas, el podia comprar més car o més barat depenent de la zona que triava per comprar-lo, i això és força lleig. Com us podeu imaginar dur a terme una acció empresarial d'aquesta eslora ha deixat a la meva Gem amb els nivells de reserves energètiques somicant una mica de fuel. Això seria devastador si els resultats haguéssin estat dolents, però afortunadament, la població de l'altra planura ha acollit de molt bon grat una mica de pa de veritat. Amb tres dies d'existència ha superat amb molt les millors expectatives.

Per tal de fer saber la presència del forn al poble vam decidir fer el típic "buzoneo". Jo, òbviament, vaig ser l'encarregat de dissenyar un fyer explicatiu, baratet i resultón per tal que els "buzos" escampéssin la notícia. La premisa estava clara:

-Onofre, no em vull gastar ni un duro més en aquesta botiga, fes-lo en escala de grisos perque en faré fotocòpies. No t'hi matis... Ah, i que es pugui llegir sense lents d'augment!

Feina feta en dues hores, exportació en PDF amb marques de tall, sense sangs per evitar guillotinades fora de lloc, sense muntatge en A4 que ho facin ells. Suport: CD. S'ha d'anar a recollir a les 19:00 a la copisteria. A les 19:30 el vindràn a buscar els "buzos"... Comença el tràngol!

A les 18:58 em vaig presentar per primera i última vegada a la meva vida a la copisteria "La Copisteria", situada a la rambla de la Planura al costat de la perruqueria pija a la que anem amb la Gem i l'Atz. Un individu sobrepesat de procedència sud-ibèrica comentava alguna futilesa amb un altre personatge mentre col.locava un full en una fotocopiadora destartalada. Quan li vaig demanar les 1000 còpies dels flyers va esbufegar estràbic i va dir:

-¡Tu mujé ej una-mbujtera! Dáte una vueltita y en una horita larga lo tienej.

Molt professional, oi?. A les 20:30 vaig anar a recollir un paquetot embolicat amb paper de diari (possiblement tacat amb oli de bocata de tonyina) i m'empassava els comentaris capciosos sobre la suposada bona marxa del negoci de la meva Gem i la seva familia. Quan em va començar a sagnar la llengua em vaig calçar l'Ipod i vaig tocar el dos. Suposo que sonava alguna de les meves últimes obsessions, segurament algun tema de l'Antàrtica de Madee (consulteu el reproductor de la sidebar). En arribar a casa es va desencadenar el mal de panxa i el terrible joc de les 8.000 diferències. M'havien estampat 1000 paperets totalment diferents del document que els havia entregat, a part d'una qualitat pèssima i un talls costeruts. Quin drama. Eren quarts de 10 quan la Gem arribava a casa i els ulls se li encenien d'ira. Va agafar el paperot i va anar cap a la botigueta del potiner. La cagada estava clara. Havien obert el PDF amb una aplicació incorrecta que els demanava les fonts i les havien substituït al lliure albir creant un caos monumental i s'havien quedat tant amples. Quan la Gem els va llançar els flyers pel cap es van defensar dient que allò era disseny i que ells no en sabien de disseny. Molt professional, oi? El portent de la informàtica era una senyora sudamericana que es barallava amb un PC geriàtric. La Gem em feia cinc cèntims de la lamentable situació del negociet d'enganxines i els seus operaris de fireta a través del mòbil. Les meves intruccions eren precises: obre el document amb Acrobat o en el seu defecte rasteritza el PDF en Photoshop. Era inútil. La senyora no parava de repetir que ella ho feia tot amb Korel i del Korel no sortia. Fotoxop?

Vaig demanar una connexió de Messenger per alleugerir la comunicació i els possibles errors a l'hora d'intercanviar adreces de mail ja que no parava de sentir repicar les campanetes del Messeger pel telèfon. Van respondre que no en tenien de Messenger com ho faria un nen que assegura no haver menjat xocoloata amb la cara tacada. A quarts de 11 la Gem tornava a casa després d'haver-se posat a l'ordinador i deixan-t'ho tot llest perque l'endemà pel matí enviéssin a imprimir. Van obrir a quarts de 12! Quins paios. Dels 1000 flyers errònis en vam fer llibretes d'una cara, en voleu?

Al final sembla que els flyers han tingut el seu efecte i la Gem no para de despatxar pa. Com que vol arrancar ben amunt, durant un temps ella hi serà cada dia donant la cara i deixant-s'hi la veu i l'energia. A casa, l'Atz i jo l'enyorem molt a l'hora d'esmorzar però estem molt contents que a l'altra planura també puguin disfrutar de la nostra Gem i del seu magnífic pa de veritat. Felicitats Gem!

Per cert, demano un minut de silenci pel meu primer Mac que ha passat a millor vida. eMac G4. ACS. M'has donat moments gloriosos i t'enyoraré moltíssim però està clar que el teu delicat estat de salut no ha suportat la xafugor de l'estudi. De moment estic buscant una altra màquina per substituir el buit anímic que m'has deixat i ja he començat a negociar per un PowerBook G4 de segona mà i de procedència planuriana, però si algú té una bona oferta serà benvinguda.

entrada de Onofre Bouvila @ 13:21