La chica del pintalabios marrón

Escarn public? Jo m'apunto!

Xavier M. és el paradigma més recent del garrulisme radical que pot arribar a assolir un individu. Ja fa un cert temps que contemplo aquest tipus de conducta del tot irracional que arrossega a un grapat de personatges i em susciten una pila de reaccions adverses, tant a nivell moral com intestinal. El seu comportament anarco-facha i la seva patent ignorància d'uns valors socials mínims són un càncer que infecta el nostre entorn més proper. En Xavier M., o aquesta cagarada amb carcassa òssia, com vulgueu anomenar-lo, ha estat el detonant per aixecar el vel de l'opinió pública al respecte d'aquest tipus de persones tita-toves que només senten fluir la sang pels seus prepucis quan cometen alguna acció que els faci sentir importants. Necessiten transgredir alguna norma establerta pel funcionament harmònic de la societat perque segons el seu decàl.leg "ells ho poden fer". Tant se val si es tracta de fumar porros al tren o estomacar una noia de l'Equador, el cas és perpetrar algun tipus d'acció amb tres finalitats ben determinades. 1: Exercir la seva superioritat al vexar algun altre ésser viu. 2: Sentir-se molt bé i molt trempats quan ho expliquin als seus iguals i es puguin penjar condecoracions honorífiques com "qué huevos tienes, eres la polla..." 3: Sortir-ne relativament il.lès per gaudir dels plaers que els proporcionen les anteriors finalitats. O us penseu que el cagalló hagués aixecat mig dit davant de quatre Equatorians ben fornits? Està clar, doncs, que un altre tret que els caracteritza és la covardia del pseudopotent en la seva lluita constant per esdevenir la nostra pústula sanguinolenta anus endins.

Tanta baixesa humana només pot ser fruit de l'esforç propi, cosa que encara abaixa més el llistó d'un llondrisme aferrissat. Dins del seu nou entorn mediàtic el mil homes està fruïnt en un estira i arronsa entre càmeres, micròfons, telèfons i el seu grup d'inseparables, que ara mateix deu estar recitant mantres per provar d'elevar-l'ho una mica mica més en els llimbs de la tumoració social. En aquest maremàgnum el personatge s'hi sent molt trempat perque s'acull a la segona finalitat esmentada però la seva obnubilació perenne no el deixa preveure un desenllaç terrible. La seva acció purament masturbatòria comesa en la intimitat d'un vagó de rodalies i presenciada, només, per la pròpia víctima i per un noi a qui ningú voldria canviar-li la pell, ha saltat a la palestra i, aqui hi sóm tots, virus. A part dels quatre que t'ensumaràn els calçotets estràbics d'èxtasi estem la resta que et repudiem com a espècie.

En la teva situació, la que tu has creat, no és molt recomanable que segueixis amb el teu tarannà, nen. Perque el nostre despreci pot no tenir mesura i la opinió pública ben canalitzada pot fer a miques el teu miserable futur. La chica del pintalabios marrón ja va viure una lapidació similar i això que en Sherman et superava molt com a persona. Déu vulgui que ara estiguis escoltant atentament els motors tunejats de les bandes llatines que custodien el teu portal i que els teus deixebles puguin ensumar alguna cosa amb més substància que el teu proïsme en els teus calçotets. De fet, amb la teva actuació de hàmster infectat, has aconseguit consolidar una ferma comunió entre Latin Kings i Ñetas. Potser encara en trobaràs algun de ben melós com a company de cel·la.

Procedim a l'escarn. Penso que una bona manera de fer entendre el nostre rebuig a aquest mil homes cretí és fer-ne un escarni públic. Una mofa global, més que merescuda, que d'alguna manera el rebaixi tant que arribi a plantejar-se la seva conducta. Si m'ho permeteu començaré jo mateix:

Ets una rata miserable, un gargall ensangonat, un beneit, un dropo, un pixa calces, un cap tou, un mamonàs, un cabró estúpid i sense criteri. Ets un raig de bilis, un gra de pus remenant pel recte, una lacra social, un ignorant, un llimac, un dropo, molt menys que una tifa amb pèls de cul, un llondro, un tumor, un imbècil, no arribes a ser la ronya de les ungles dels peus del yonki més begut del Monegros Festival, ets la larva de la repugnància, ets 5 litres de greix a la deixalla d'un cirurgià plàstic, ets faramalla pura, estúpid. Ets un esput víric, molt curt d'enteniment, optús, presumptuós, molest i neci. Ets una cagarrina, un excrement de colom a l'ull, un residu fecal, un donat pel cul, un garrí. Ets com una frega de lleixiu, fas mal.

entrada de Onofre Bouvila @ 15:00