La chica del pintalabios marrón

Ebay, pfff...

A vegades em passejo per l'Ebay amb l'esperança d'entropessar amb una pedrota i trobar-hi una gemma. Sempre hi busco una cosa molt concreta: guitarres molt bones i molt barates. Quan la pàgina de subhastes no era el calaix de sastre dels copiadors asiàtics i de distribuïdors germànics d'Alba Guitars s'hi podien trobar veritables joies a l'abast de qualsevol pardal com jo. Però d'un temps ençà tot és diferent. La meva opinió es va veure bastant afectada deu fer cosa de 6 mesos. Feia una ronda de reconeixement vintage en una jornada laboral tediosa i sense haver d'escombrar massa faramalla va aparèixer un instrument que em feia recargolar els budells de gana. Un Steinway de 6 cordes nacarat fins a la nàusea, un veritable armari encastat de 3 cossos que faria les delícies de qualsevol ebenista. A la pala s'hi llegia de manera clara el motiu de la meva excitació: Martin D45 i la darrera puja a unes vint hores del final era irrisòria: uns 400 euros... Em vaig informar mínimament del preu i de la categoria de la guitarra i vaig caure rodó: pblof!

El fet de tenir una cadira de faquir equilibrista va ajudar força, però el resultat de la meva cerca no mereixia una resposta menys explícita. Si feia una bona jugada em podia quedar amb aquella perla per uns 800 euros. La subhasta finalitzava a les 4:00 del mati i com que sóc molt previsor vaig posar el despertador a les 3:45 i vaig resar perque el meu amadíssim veï hagués deixat el router inalàmbric encès. Un agonies com jo no es pot permetre el luxe d'estar relaxat en una situació com aquesta i, com és evident, tampoc pot deixar viure als qui hi comparteixen llit. Després d'haver sentit uns 4000 cops que tenia l'aprovació de la meva Gem vaig decidir encendre les atxes. A 3 minuts del final (hora oficial d'Ebay) vaig fer la darrera puja: 1000 euros! Sóc la rehòstia tinc la millor acústica del món!! Saltava i balllava pel menjador de casa en pilota brava i només m'acollonia no estar a l'alçada del monument que acabava d'adquirir. En tot cas, si no era bon músic era un geni de les finances perque el moble en qüestió estava valorat en 7000 euros... ai, ai, ai... a 15 segons del final de la subhasta un personate misteriós em va sobrepujar! -Qui t'ha parit! Això no quedarà així cabrit! em faré amb la D45!-
(Continuarà...)

entrada de Onofre Bouvila @ 14:40