La chica del pintalabios marrón

Say it to me now Trx (2:28")

Ja van tres persones, a qui confiaria la meva integritat genital, que m'asseguren una bona experiència veient Once. Però jo ja no en miro pel.lícules, i no es tracta d'una posició ultracool que m'allunya d'algunes activitats populars, no en veig per que em fa mandra. Però aquesta l'he escoltat dibuixada en plastidecor multicolor i m'ha fiblat en especial una escena, que no he vist. Say It To Me Now és la cançó més real de l'univers. Tot el que busquis escoltant música es troba en la interpretació d'una idea que t'allunya de la terra per contemplar-te actuant en potència davant d'una situació clau. Fantasia real, futurible, potencial. És aixi com volem viure, inmersos en un videoclip. Sent els protagonistes d'una campanya melancòlica televisiva dels millors publicitaris de Volkswagen, tot i que crec que una seqüència de la Coixet no ens aniría malament (però no ho sé del cert perque no he vist cap de les seves pelis, perque em fa mandra).

Jo tendeixo a evocar situacions imaginàries i molt tràgiques relacionades amb la desaparició d'algú molt apreciat, i això em posiciona en un nínxol de persona melancohòl.lica i nostàlgica, i escoltar una cançó com Say It To Me Now estimula els meus canalicles lacrimals amb àcid cítric de vermouth. Admiro cada un dels valors que em proporciona la nostàlgia, estimo més i enyoro a parts iguals, a tota hora. Quan arribo a casa m'extirpo l'Ipod i abraço ben fort al meu querubí durant molts segons. Segueixo escoltant la cançó i contemplo l'única pel.lícula que vull veure. Surto ben lluny des nostres cossos per contemplar-nos i emocionar-me. No hi ha res millor que ser conscient de tot allò que pots perdre mentre encara ho conserves, i si no... Say it to me now.

No és el post més indicat per fer-te una al.lusió personal, però jo tampoc sóc massa indicat i no deixo de pensar en tu, segueixes sent el N de la meva constel.lació angelical. Altres consanguinis ja coneixen la meva devoció per la seva estirp, però el teu primogènit tardà serà la meva nineta... T'enyoro tant com t'estimo, a parts iguals, oi Trx?

entrada de Onofre Bouvila @ 15:14