La chica del pintalabios marrón

Operació retorn (3:50)

Des de que era ben petit acostumo a fer un joc visual ben bàsic. M'agrada fixar la mirada en un punt i veure com canvia la seva perspectiva amb l'un o l'altre ull. D'aquesta manera, no és difícil poder-me veure al tren mirant per la finestra i tancant els ulls de manera successiva. Els tanco tant fort que la pell més septentrional del meu nas arriba a agermanar-se amb unes celles de Sr. Burns iradíssim. La mandívula m'acompanya estilosa i, possiblement per això, els meus germans d'andana es pensen que sóc el típic farlopero de La Planura.

El mateix salt espai-temps m'aclapara cada cop que pujo al Pallars. Allà on alguna gent de la meva sang comparteix aquesta pugna. Ens agrada anar-hi de tant en tant, però hi ha factors indeterminats que n'impedeixen la freqüència. Aquests factors serien llargs d'explicar, a més, potser massa personals, però està clar que tots recauen en l'adversitat que el nostre clan ha generat en els pseudo-indígenes. Ser un descastat pot arribar a generar, a la llarga, tants problemes com la fidelitat més aferrada a una fe ben idiota.

Un espai opac on l'entorn arquitectònic canvia més ràpid que els seus habitants no m'acava de fer el pes. Sobretot quan el seguit de salutacions mantenen invariables les corresponents sentències:

-Fa molt de temps que no vens...-
-Fins quin dia et quedes?- (vés a cagar! -penso-)

Doncs aquests dies de ferum a cera cremada he tancat l'ull dret i tot ha canviat de perspectiva. He renunciat a la visió gobal per accedir còmode a una realitat més a la meva mida i, d'aquesta manera untar-ho tot amb una cordialitat i un saber fer bastant inèdits per a mi. És pràctic, funciona! Cal fer front amb un gran somriure (que a la llarga no resulta tant impostat) a diverses situacions que t'esgargamellen i sembla ser que tot va tant finet com en una cançó de Van Morrison amb la seva Big Band. Els altres pensen que t'has fet gran i que la maduresa t'impedeix detectar els defectes socials que sempre t'han nafrat i tu assenteixes intentant detectar aquella protuverancia rectal que t'ha generat la seva salutació apretant les natges. Està clar que aprofites l'ocasió per segrestar a algú del teu clan perque et conduiexi a casa "Leopoldo" a engollir un (o tres) gintònic en "balón".

Inmers en l'obscuritat de la vall, i només amb l'ull esquerre, he descobert algunes coses que molen:

-A la nostra Atz li ha agradat esquiar i té un estil bastant free. No sé si és massa acadèmic baixar xisclant: "Més, més" pel telebaby... Esperem heredar material actualitzat.
-Els embotits de la zona fosca, així com els formatges, són cosa fina!
-Em sembla recordar que un cubata val menys de 3 euros...
-Hi ha nous habitants ocasionals de la foscor que mereixen unes quantes hores d'atenció.
-Anar a dormir amb els llençols a 0º t'assegura el membre ert, sobretot si t'has deixat 10 euros en gintònics al "Leopoldo"... però cal tenir en compte que les dolces natges de la teva companya de viatge poden estar a -5º.

Uf! M'he oblidat d'allò que volia explicar: Tu esquies o fas volar ratapinyades? Oi que esperareu un parell de dies?...

entrada de Onofre Bouvila @ 14:53