La chica del pintalabios marrón

Imbècil 01: En Genís (3:35)

No puc començar aquest post sense dir que estic encantadíssim amb la recomanació que el meu fidel amic El Doctor m'ha fet arribar: "Crec que això et molarà" Es tracta d'un blog super cool i graciosament il.lustrat en tons roses, mmm. No deixeu de visitar-lo ni de fer el seu test de '¿eres guay?'. Us asseguro que jo l'he farcit de versemblança i he tret un llastimós 57... en fi, qui sigui més guay que jo que no m'ho digui, ja ho esbrinaré.

Ara que m'he fet l'enterat en l'escena ja podem anar per feina. Tinc un acusat sentit del ridícool, gairebé patològic i aquesta afecció centrifuga amb força cap a individus que em són totalment desconeguts. Hi ha qui ho anomena vergonya aliena, jo només em tapo els ulls amb les mans ben exteses i els dits una mica oberts a veure si guipo alguna cosa que no vull veure. L'extranya afició que tenim moltes persones per allò que ens crea repulsió em captiva. Un columbofòbic com jo no pot deixar de mirar un cadàver de colom esparramat amb tota la carcassa emplomada i plena de vísceres i, sobretot, el bec i les urpes ben ensangonades empastades amb la resta del plomall i una mica de cautxú. Quan considero que algú ha fet alguna cosa realment estúpida no puc deixar de donar-hi voltes i evoco el seu record amb molta freqüència.

L'imbècil d'aquest mes era totalment anònim en la meva vida fins que va aparèixer cagant hòsties pedalant la seva bici per la meva dreta. Jo ja duia una vintena de passos després de baixar del tren. Per norma no m'avança ningú a l'andana, bàsicament per que començo a treballar a l'hora que les iaies van a buscar receptes al CAP. En alguna ocasió, si alguna de les iaies s'ha cregut tot el que diu la Diana Aller en el seu blog i pensen que poden barrejar ansiolítics amb Quina per assolir "aquell benestar", he sentit alguna corredissa asmàtica pel meridió, però no és comú, us en podeu fer el càrrec. L'imbècil, a qui a partir d'avui anomenarem Imbècil 01 o Genís, em va avançar a tota velocitat cavalcant la seva bici per l'espai prudencial que em separava del tren. Pedalava amb intensitat cap al sentit contrari del tren, que romania parat i prudent amb les portes obertes. Jo desava la plana dels encreuats al ventre del diari i ell iniciava l'acció que l'ha dut fins aqui. A 10 cm d'una de les portes del tren, i a uns 5 metres de mi, va encetar el truc que l'havia de fer global.

En Genís es proposava entrar al tren d'una manera peculiar. La típica acció que un adolescent enregistra amb la raquítica càmera del seu mòbil. El seu propòsit era l'automamada: observar com els avorrits passatgers de la C2 saltaven dels seus seients aplaudint i ululant la vàlua de la seva acció. En Genís ja havia estat als càstings dels miserables productors de Fama. Ja havia pidolat el seu ingrés a l'escola per que ell no tenia tècnica però havia nascut per fer espectacle. Per a ell tot allò relacionat amb l'"street" no tenia secrets, però va ser rebutjat per temerari. -"No en tenen ni puta idea"- es va dir mentre es colava a Sants per tornar cap a Fargo.

A mi em va tocar viure la represàlia i n'estic molt agraït per que m'estira de la comisura dels llavis cada cop que penso que m'haig de socialitzar... En Genís, castigat per la indústria audiovisual, es va veure empès al suïcidi streeter. Dos segons abans que sonéssin les alertes de tancament de portes l'intrèpid Imbècil 01 va canalitzar tota la seva ira amb el fre davanter de la seva bici. Es trobava, això sí, ben situat davant d'una de les portes del rodalies. Tal com esteu pensant la roda del darrere el va vèncer amb fúria animal i ell va sortir volant just quan el tren tancava les seves portes. Efectivament, el seu cos va quedar atrapat i repartit entre l'interior i l'exterior del tren i les seves cames intentaven desfer-se del nus que havien generat els camals d'streeter amb la ferralla de la bici. De la seva cara no us en puc parlar gaire per que no la vaig poder veure, en part perque la meva vergonya aliena no m'ho permetia, però sobretot perque va quedar a la part interior del tren. Tot i això no crec que en aquella situació incòmode expressés la seva hilaritat més radiant.

En fi Genís, has inaugurat la nova secció que anticipava en el penós post anterior i això t'ha de donar suficient alè per millorar i seguir fent coses estúpides. L'honor d'aquest títol té una durada aproximada de 30 dies en els que has de lluitar cada minut per superar-te. No estàs aquí per un antull, t'he triat perque t'ho mereixes i has treballat de valent. Demostra tot allò de que ets capaç, treu aquesta màscara que no et deixa mostrar-te íntegre i pots arribar a guanyar l'eternitat en l'olimp dels teus. Endvavant Genís, l'andana és teva!

entrada de Onofre Bouvila @ 15:14