La chica del pintalabios marrón

Do you remember... (3:11)

L'Atz té un ninot-amic-talismà. Es tracta d'un conill força graciós que va rebre com a regal el dia que va nèixer. L'arrossega per les orelles per tots els sòls que trepitja i seguramet que l'estima més que a mi, per això no puc permetre que li passi res i el cuido tant com a ella. Fa poc, el conill, esperonat per la personalitat que li atorgat el meu querubí, va empendre un destí incert i prou allunyat. Et trenca el cor veure com una nineta d'aura rinxolada somica pidolant el consol del seu ninot-amic-talismà. En vistes que l'addicció era massa profunda, l'equip GC vam optar per intentar enganyar a la nostra filla i ens vam fer amb una rèplica gairebé exacta del ninot, però no va colar, ella coneixia al seu amic i no li podien vendre gat per conill. Afortunadament vam recuperar el primer ninot i ara juga amb els dos, però dorm amb el primer.
Avui, mentre menjava la seva carn d'olla per dinar, hem jugat a canviar les caques dels conills. Els hem tret els pantalonets i en el moment de tornar-los a vestir els GC hem intentat enganyar a l'Atz de nou. La cosa està en que els bitxos són iguals, però un d'ells du la roba viada i està més net (està clar que és el reserva, oi?) i preferim que dormi envoltada de menys paràsits urbans. No ha colat... ni de conya! No-no-no-no-nooooooooooooo!!!!!

No sé si l'Atz hagués pensat massa en el seu conill (1) si no l'hagués recuperat durant molt de temps. Tampoc sé quines expectatives vitals en tenia. Jo, per la meva part sí que penso en la gent que ja no veig i els darrers dies m'han fet prendre consciència de com gira el món encara que jo no hi sigui. La vida del conill hagués acabat en aquell canal de regadiu si l'Atz no hagués plorat amb tota la seva nostàlgia. En diferents moments de la meva vida jo vaig plorar de manera tant intensa per intentar no perdre l'accés a dues persones, però no va donar resultat i van desocupar el seu nínxol emocional. Aquesta setmana he rebut notícies molt favorables de les dues. La meva ex es casa... i el meu ex cunyat preferidíssim, el meu molt-més-que-la-barreja-entre-un-pare-i-un-germà (Com es pot considerar a algú que et regala un disc de Led Zeppelin als 12 anys?) espera un fill als 57 (pffff!). Felicitats als 2!, tot i que jo comptava que seguieu inmutables degut a la meva absència, per allò del soroll de l'arbre que cau en el bosc, o per altres motius més relacionades amb EL MEU egocentrisme...

Per cert, no estic convidat al casament de la meva ex, que s'ha alliberat de la meva insistència amb la popularíssima excusa:
-"Serà una cerimònia molt íntima... unes 30 persones, família i amics..."-

També recordo molt bé el casament del meu ex cunyat preferidíssim, el meu molt-més-que-la-barreja-entre-un-pare-i-un-germà...

Molesta la nova interface més "trasnotxada" del blog? Es deu als nous coneixements adquirits en matèria HTML... encara sóc bastant patata bullida però al final us faré molta ràbia. Sr. Botiguer ara ja sabeu comentar, no us talleu, podem esperar un parell de dies a que dugueu a terme tot el procés... Grandíssim Àlex et mereixes un post enorme, espera a que et vegi i el tindràs... fins aviat

entrada de Onofre Bouvila @ 13:56