La chica del pintalabios marrón

Made in Japan (4:00)

Si no escric alguna cosa aviat perdré una amistat intemporal. No cal que sigui massa graciós, ni massa descriptiu, cal que mantingui encès el darrer filament escarrancit que queda en aquest blog moribund. És per això que seré breu i no faré cap promesa parlamentària.

Avui he arrossegat al meu carregament aònic al Decathlon de Montigalà. La idea era fer-se amb un vestit ben folrat de matèria aïllant per a la meva Atz, ja que aquests dies de ferum a ciri els passarem ben aprop del nostre Pallars i, possiblement, anirem a esquiar. Uf! un altre cop. Quina vergonya. La darrera vegada que vaig anar a esquiar algú em va dir que la meva imatge estilosa en plena descendència li recordava al Made in Japan en vinil. Fins fa ben poc no estava gens acostumat a sentir-me desfassat en res, però ara ja no és així. Els focus d'interès perden intensitat i quan t'has despistat el resultat de la teva deixadesa et propina un mastegot a contrapeu. Ara mateix el dilema recau en el meu comportament sobre els Salomon de 1'70 diumenge de Rams(?). Seré fidel a la meva tècnica arcaïca i faré veure que sóc feliç fent-ho a la meva manera? O, intentaré emular el que penso que destrueix les maneres estètiques d'un esport que va perdre tot el seu glamour durant els 90?

Acabo:

- El Decathlon de Montigalà no mola. No tenen res, els nens desbocats xuten pilotes trabucades contra els stands que prèviament han desendreçat. Hi ha una nena gorda i bastant imbècil provant una màquina de fitness i fot una ferum a escudella rebullida que espanta. Els dependents universitaris et tracten com el cul perque estan fins a la polla del Kevin de torn que els infla el cap preguntant pels millors esquers per pescar al Besós. M'agrada molt veure-hi els nous kayacs inflables.

- Els locutors d'esports de Rac1 són uns fonamentalistes capbuits i bipolars propenços a l'embriaguesa que s'equivoquen en tot el que diuen i es pensen que són l'elit de les ones. A sobre, la lien tant com poden emparant-se en el dret a la informació. Com més oients té aquesta emisora menys qualitat té. És normal, no?

- Un ganivet que no talla és més perillós que un que talla massa?

- Em comporto d'una manera molt extranya amb un/a perruquer/a que es disposi a canviar-me la imatge. Em fa molta vergonya explicar què vull semblar. Si algú m'entén amb les explicacions abraonades que dóno, m'acabo enamorant, i és possible que m'hagi passat fa poc. M'ho haig de pensar. Ja no porto el cabell llarg.

- El disc d'Egon Soda és pretenciós però això no és dolent, oi? Mola.

- La nena gorda del Decathlon era més imbècil que gorda.

- Si tens una casa rural a l'Empordà, a pocs km de l'Escala, no pots fer un flyer de redacció creativa on apareix la paraula Ampurdán, perque fa més mal que el menjar que et donen. (M'hi explaiaré més endavant... quin mal de panxa!).

- Lost mola, però crea conflictes matrimonials. Maleït Soyer!! Beneïda Kate...

- El blog del Dr. mola cada dia més i al seu costat em sento part de l'entranyable Made in Japan, lluny. Sort que ell m'ho perdona i ben afaitat deu ser més benèvol.

- L'Onofre torna a estudiar i en un lloc on només hi ha PC i és lleig. A partir del proper dimecres durant un temps indefinit... Ja us explicaré. I'm afraid amb un lot.

entrada de Onofre Bouvila @ 13:54