La chica del pintalabios marrón

Avui, just quan anava a martellar-me el quart dit han sortit els nens de l'escola veïna a jugar al seu pati adhosat al nostre terrat. Odio als nens que no estimo. No tinc terme mig. La meva filla no em molesta mai, els meus familiars nans, tampoc. Però no puc amb els aliens, sobretot si la seva educació és tant minsa com el seu pèl púbic. De fet, dubto que la finalitat d'airejar-los al pati de l'escola respongui a motius curriculars i m'inclino més a pensar en la l'autopreservació de la salut mental dels seus pobres educadors. Aquests mocs no entenen l'oci sense crits de bèstia escorxada, però el pitjor són les al.lusions personals cada cop que et veus obligat a compartir-hi l'espai exterior. El seu tracte de senyor pot enganyar als ignorants en matèria preescolar, però no és més que un saborós esquer que amaga un ham espinós. Avui, el mal estat d'un condó durant una situació crítica de fa 4 anys ha estat la penosa causa d'aquest post. 

Està clar que no penso renunciar a un substantiu tant sucós per referir-me a aquesta bestiota imberbe, de manera que a partir d'ara li diré Semen. 

Cablejar un garbuix de 50 metres d'ethernet no és fàcil, sobretot si has de salvar balconades, baranes, desnivells de 2 pisos per façanes alienes, conductes de gas i tones de maquinària industrial ensorrada en farina i àcars. La cosa es complica si com a material bàsic per aferrar el cable a diferents suports has escollit una caixeta encantadora de material IKEA per jugar a ser el tècnic de manteniment informàtic de les princeses Disney. Però es fa realment impossible si ets el flanc dels insults del Semen mentre perds el compte dels dits que ja no tens, simplement perque ja no tens amb què comptar. 

Se li clavaven les urpes al palmell de la mà vorejant amb els dits negres, de sutge pneumàtic, els barrots de la barana. Només els seus ulls encesos, amb l'ira que t'atorga ser l'esquitx del mal, sobresortien del petit mur que subjecta la barana. I sense pensar ha començat a insultar-me i a riure's de mi amb la companyonia dels seus amics imaginaris (deuen ser terribles), feia servir l'idioma de les altes esferes planurianes, les CHOLES:

-Este señor está loco. ¡Este tío es un capullo! Eres un tonto. Yo soy más listo que tú. ¿Qué haces? Eres un inútil. ¿Has visto qué tío más gilipollas? Yo soy más fuerte que tú. ¡Eres un kiwi! ¡Motivado!

No he pogut fer més que tancar els ulls i acariciar amb els dits el gruixut cable que tenia entre les mans. M'he encarat cap al cel i he invocat en el meu record la terrible acció que uns exemplars de semen adulterat en estadi de Latin King van perpetrar contra el meu Shummun fa pocs dies. És increïble l'estrebada que pot suportar un cable ethernet sense perdre tots els filaments. 

Després de penjar a la petita lleterada per un cel obert anex he sentit una ovació per part del professorat i una bona part dels alumnes. Fins i tot una representant de l'excel.lentíssima acadèmia de les CHOLES m'ha guardonat amb una placa de metacrilat de metre vint i unes taronges del mercat. Crec que l'energia que ha generat el seu cos durant la fugaç autocombustió m'ha donat més cobertura wifi a casa. 

A partir d'avui duré sempre a la bossa un cable de red d'un metre. Penso que serà necessari per resoldre alguns conflictes que poden resultar desicius per al meu futur. Cal estar online.