La meva pinyata (II)
Deu fer gairebé un any que vaig sortir elisi com un pardal de la consulta del dentista. Feia saltirons d'alegria per que havia sortit airós d'una situació d'abandonament sanitari buco-dental. En aquella ocasió la cosa va anar sobre rodes de seda amb ampolles bufades immers en unes basses d'oli. En l'ocasió que avui m'ocupa, m'han pintat bastos. El mateix sentiment d'autoengany que en la darrera ocasió em feia pensar que jo visitava el dentista de manera anual, havia tornat a mi amb una mutació força notable. Ara l'aura de la meva saludable pinyata em resseguia el contorn gingival possant-me les mans al culet i parapetant-me a un estadi superior. Sortir il.lès d'un conflicte m'havia capgirat les mires i el meu sentiment d'autoengany havia anat a petar cap a uns superpoders ficticis.Tenir hora a les 16:00 a can Minerva només és una bona notícia per l'adorable Gem. Ella hi arriba 30 minuts abans per:
1- Contemplar la fotografia ampliada del seu fabulós somriure al vestíbul de la clínica.
2- Rebre la condecoració anual de Miss Esmalt Perfecte.
3- Signar un parell d'autògrafs a pacients desdentegats.
4- Poder escollir la piruleta que li oferiràn les Odontòlogues després de la seva vista de 2 minuts.
Per a la resta dels mortals no és tant agradable. Aquest any, però, jo tenia una motivació especial per accedir al tron mecànic i ésser enlluernat. El meu sentiment d'autoengany (a qui d'ara endavant anomenaré Sae) m'havia preparat per un esdeveniment de caire festiu, amb bengaletes, confeti, i fins i tot en el millor dels casos, algun osito de goma ensucrat. Quina malícia que té en Sae, el molt cabró! Just quan començava a oblidar les frases fetes d'aquell dentista de botifarrons llanuts que masacrava els meus croquis dentals amb creuetes vermelles... PAM!
-Hola Francesc, tens una caries a la peça sis. Si vols deixa la bossa aqui i seu a la cadira.
-(???!!!-glups...) Sae? On ets maleït xarlatà? No fugis miserable! Vine, vine.... Agafam la mà!!!
Em vaig posar a esprintar darrere d'aquell ésser menyspreable, pudent i pelut durant uns 65 cm. Després em vaig estampar contra la porta que l'auxiliar s'havia encarregat de tancar amb una patada voladora Shaolí. Mentre desitjava haver perdut la peça afectada a causa de l'impacte frontal, la doctora va prosseguir el seu discurs amb serenor:
-Has vingut amb en Sae? Sempre fa aquestes coses durant la segona visita anual, no tinguis por. Obre la boca.
-Ahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh....
La doctora anava ben amagada darrere la seva màscara, el seu gorret i la seva bata. Armada amb el seu retrovisor micromachine anava cantant xifres per bingo. La ninja anotava mentre excertiava algunes posicions bàsiques de Tai Chi per preservar la seva longevitat. En Sae ja havia saltat a l'interior del seu Aston Martin descapotat biplaça de color verd ampolla (de cava Rovellats) i l'apretava destí a Castelldefels. (Escoltava el darrer disc de Mazoni a tot drap: Ulls de canica què bonica!!) Jo encreuava extremitats, apretava esfínters i sumava les xifres i les peces que la doctora cantava.
-La caries que tenies s'ha fet gran. L'hem d'arreglar. En tens dues de petites que caldria arreglar. Com ho fem? T'en faig una avui i passes a la neteja, o dues o tres sense neteja?
-Francesc? estàs bé?
(Bplof!)
-Déu meu... l'estem perdent! 10 mg de lidocaïna, 3 unitats de desenfriol infantil, plaques i avisa a l'auxiliar de la sala 2 per que porti la Ouija de la seva cunyada a veure si podem invocar a en Sae per que el desperti!
(Continuarà...)
entrada de Onofre Bouvila @ 13:15
4 comentarios:
jajajaja pobre Ciscu. jajajajaja
Doncs jo mai, mai, mai he sortit victoriosa del dentista, al contrari: sempre amb la boca torta, amb la saliba regalimant i incompresa per a tothom, ah ! i amb la butxaca ben buida (que no sé que és el que fa mes mal). Clar, que si alguna vegada sortís vencedora, flotaria pel carrer, amb un somriure d'orella a orella i fent sorraund amb la meva espectacular piñata i amb la butxaca plena, uf, quina sensació, seria brutal, fantàstic, genial,. Després pensaria " que bé que ho fet aquest any, l'any vinent ja no em diran de fer ni la neteja........" Però clar, passa l'any i vas eufòrica al dentista i et diu: carai tens una càries molt i molt gran a la peça 6 i t'arriba al nervi ( com es que no em feia mal?), l'haurem de matar!!!!!!!!!!! Automaticament, al suor t'impregna el front, el silló mecànic s'eleva i s'eleva i segueix elevant-se fins a tocar el cel i de cop i volta s'inclina i caus pel precipiciiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii Ui quina òstia !!!!!!!!!!Pot-ser és millor que sempre et trobin una petita càries sense importància a la peça 6, que te l'arreglin i que el porter del dentista no t'entengui quan li dius bona tarda amb el cap mirant al terra.
Per altra banda, val a dir, que es apasionant sentir les maravelloses convereses entre el dentista i el seu ajudant que, de ben segur, ens deixen a tots amb la boca ben oberta i sense poder dir ni A.
SHE, ets fantàstica per escriure un comentari i fer-lo tant llarg. D'ara en endavant m'esforçaré per escriure amb més regularitat i, d'aquesta manera, gaudir de les teves trobades amb la chica. T'estic moooolt agraït. Dimarts tinc neteja amb la Minerva, però en Sae no m'agafa el tel...
Per cert, l'any vinent podem ajuntar les nostres cites al dentista i després anar a tatuar-nos alguna cosa a les genives, o a perforar-nos el paladar amb algun piercing ben xulo... Aquesta anestècia anual l'hem d'aprofitar, no creus? Ja em diràs.
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio