La chica del pintalabios marrón

Gala Regional Cibernètica dels Imbècils de La Planura i més enllà (9:44"!)

No he estat seleccionat per a la feina que explicava en el darrer post. En fi, es veu que hi havia un candidat més cool que jo... Seguiré un temps més en el xipoll de la lletra i la música.

Avui he pujat al tren amb totes les eines que solen fer-me passar un bon viatge: els encreuats, un boli i l'ipod. Escoltava algun track d'In Rainbows quan la pila del perifèric ha fet llufa, però no m'ha molestat massa perque estava inmers en la solució de les definicions salades d'en Màrius, de fet, no m'he tret ni els auriculars. Això mateix m'ha connectat amb la parella octogenària que havia pres possessió dels seients que em flanquejaven. La dona era un corconet observador de procedència planuriana que no parava d'enumerar totes les activitats que veia dins del vagó. L'home era un ésser esquerp i caragirat que remugava cada cop que la dona feia un incís efímer. Per que us feu una idea de a dimensió posaré un exemple:

A l'entrar al tren els tres hem optat per accedir per la mateixa porta, però ens han alertat que no s'obria i hem hagut d'usar-ne una altra que hi havia a uns tres metres. Això a ells els ha semblat un malson apocalíptic enunciant l'ocàs de la nostra pàtria. I esbufegant tota mena d'insectes verinosos han decidit seure al meu costat. Ja veieu que darrerament sóc molt afortunat. Cada una de les parades que feia el tren esperaven una reacció per part del mecanisme averiat i, cada cop, es mostraven més sorpresos i plens de ràbia. Aixecaven l'avantbraç dret amb la mà extesa i de gairell com a símbol inequívoc d'indignació senil. I seguien esbufegant aranyes i sargantanes embadurnades de bilis.

Generalment no m'hagués fixat en el seu comportament gràcies a l'aïllament que em proporciona l'Ipod, però avui el meu destí de liti havia planejat les coses a la seva manera. Quan estava rebentant tots els rècords en la solució de la graella verbívora he notat un caperró planurià que sobrevolava tímidament les pàgines salmó del meu diari. Ella s'havia cansat de mirar fixament la porta averiada i havia decidit emprendre noves aventures en solitari. Per uns moments m'he sentit esplèndid i he pensat que la dona estava admirada per la meva habilitat (adquirida), buscava la seva aprovació mentre enllestia les darreres llacunes a tota velocitat, però jo no sabia que ella no mirava el diari i ella no sabia que jo li sentiria dir:

-¡Has visto como tiene puestos los pies este! Pasa una persona mayor por aquí y se hace daño. Es que no tienen respeto.

Un servidor mantenia la seva posició habitual des de que va entrar en la pubertat, amb les cames creuades a l'estil femení, és a dir, amb un genoll per damunt de l'altre. Sí, el meu peu podria resultar un impediment per algú que volgués passar pel passadís del tren sempre i quant pesés 280 kg, però està clar que encara que hi passés un angelet alat jo hagués corregit la meva postura per fer-li el trànsit més viable.

-¡Son todos unos idiotas!- Això és el que ha contestat l'avi dels llimacs al paladar aixecant una mica el seu avantbraç. Quan m'he girat amb la cara de bulldog ja estaven pendents de l'entrada del tren a Montmeló a veure si la porta s'obriria o no, però no he pogut deixar d'observar com el miserable anarcofacha irrespectuós tenia el vici de creuar les cames al més pur estil femení "tapa calcetes", de manera que ocupava, si fa no fa, el mateix espai que jo.

Parelleta senil de la planura: el primer guardó de la Gala Regional Cibernètica dels Imbècils és per a vosaltres dos. El jurat us entrega el premi per la vostra constància i dedicació, i a deduir pel vostre aspecte agre, per la llarga experiència que us avala. Felicitats, a partir d'ara només podeu millorar.

El segon premi a la imbecilitat més atroç és per aquells qui ENCARA TIREN MENJAR ALS ANIMALS DEL ZOO!!!!!
Aquest cap de setmana vam anar al Zoo de Barcelona amb l'Atz. Feia temps que ho rumiavem però voliem dur-hi a l'Atz quan pogués disfrutar mínimament de l'entorn. Després de repassar una infinitat de contes i cançons d'animals ens vam sentir preparats. Va ser un dia fantàstic tret d'algunes coses que ja podeu deduir... El primer que va veure l'Atz van ser els flamencs que campaven força lliures per un tancat amb una mica d'aigua. Jo em vaig fer càrrec de la situació i em vaig agenollar a l'alçada del seus ulls desorbitats:

-Atz, això són flamencs, són uns ocells molt bonics amb unes cames molt llargues i un bec negre i molt corbat, ho veus? Són de color rosa i quan descansen ho fan només sobre una pota. De quin color són els flamencs?
-Dósaaaa!
(...Snif! Llàgrimes d'orgull...)

Així va anar tot, està clar que abans de l'explicació hi havia la pertinent presentació: "Hola senyor Guacamai, jo sóc l'Atzur..." Fins que un personatge em va esguerrar la meva posició bucòlica davant de la gàbia del gat cerval. Caminàvem per la pobra zona dels magnífics felins i ja haviem saludat i descrit curosament a les panteres, als guepards i als jaguars (tigres i lleons tenen més privilegis). L'Atz i jo comentavem de manera molt discreta i silenciosa les orelles punxegudes del linx, els seus bigotis i el seu pelatge quan un paio molt greixós va arribar espetant:

-¡Izan, has visto qué bisho!

L'Izan era el seu fill d'uns tres anys a qui els animals li suaven tant com al seu pare. Una espècie de persona que pensa que dominar a un animal salvatge incrementa el seu poder genital, sempre i quant els separin una pila de barrots i somnífers. Per això no té cap mena de respecte a l'hora de tractar als animals, més o menys domèstics, inclòs el seu fill.

L'aparició de l'indomable Izan i el seu progenitor em va aigualir una mica el dia i em van començar a fer molta llàstima tota aquella colla d'animals engarjolats, però haig de reconèixer (no sé si és molt cool...) que jo adoro als animals i considero que un zoo és una institució propícia per a l'estudi, la divulgació i la preservació de les espècies, oi? De tota manera és una llàstima veure un linx en un espai tant reduït i, per més I.N.R.I, ultratjat per una bola tapissada amb una samarreta sense mànigues i pèls a les espatlles. Quin festí se n'hauria d'haver fet en un altre context!

De tota manera, el clan de l'Izan no es mereix cap guardó avui. Hi ha altres personatges que el superen, i sobretot d'altres que em sorprenen. Està clar que una activitat com anar al zoo significa una bona inversió familiar... L'entrada no és una ganga, però l'astillada resideix en els productes interns: lloguer de cotxets elèctrics, trenets, menjar, veure, visites guiades... res! Nosaltres serem absolutament autosuficients! Anirem a una àrea de picnic amb els nostres bocates de truita i serem la hòstia gastronòmica... Arghhhhh, Us podeu creure que la gent es duia estovalles de fil, coberts i fiambreres amb pasta fresca. Qui els va parir! A la propera em porto unes tallarines amb ceba, sushi, espardenyes i em casco una ampolla de Vall LLach, a veure si em faig baixar el tràngol de l'Izan.

Després de dinar va arribar el veritable tràngol. Vam fer cap a la zona dels primats. A l'atz li fa molta gràcia el tema de les mones arrel de la meva interpretació tòpica i genètica de gratar-me el cap i les aixelles mentre poso els morros d'en Jagger a Miss You. El cas és que després d'anys d'informació en vena al respecte, milons d'ndicacions escrites i constants alertes per megafonía, a part del més estricte sentit comú, hi ha gent que segueix TIRANT MENJAR ALS ANIMALS!!!!!!!!! No es pot ser més imbècil, llondro i neci. Està clar que aquells que s'atreveixen a saltar-se les normes establertes, per més bàsiques que siguin, mentre facin còrrer a un primat seguint el seu instint i mantinguin a un grupuscle d'admiradors més curts que el simi, espectants pel proper projectil de tonyina de llauna, mantindràn la seva trempera durant els propers minuts, però val la pena condicionar la nutrició i la salut d'uns animals salvatges? Val la pena que els preservadors del Zoo decideixin tancar-los, encara més, entre parets de metacrilat, perque els visitants no sabem seguir un parell de normes de conducta tant bàsiques? Era un espectacle tant desolador que vaig mentir a la meva Atz i li vaig dir que les mones amb careta de Jagger havien anat a fer bolos amb el Doctor... (espero que es mantingui la meva coartada!!) i vam anar a l'aviari. La propera vegada que el zoo de barcelona recapti amebes per a les seves arques espero trobar-hi als veritables imbècils, que s'enduràn tots els honors en aquesta gala, i els pugui llançar enormes caques de camell mentre ells es barallen per endrapar-les. Es tractava de demostrar instints primaris, oi? Si us porteu bé potser us llenço enormes polles de silicona (Size Vidal) a veure qui de vosaltres la paeix millor, inútils. La Gem ja us va avisar, però ho va fer en català: error.

Imbècils bípedes del Zoo: el segon guardó de la Gala Regional Cibernètica dels Imbècils és per a vosaltres. El jurat us entrega el premi per la vostra constància i dedicació, i a deduir per la vostra conducta, per la llarga trajectòria que us espera: "Imbècil rebelació". Felicitats, a partir d'ara només podeu millorar.

entrada de Onofre Bouvila @ 13:21