La chica del pintalabios marrón

Un tal Shumhun...

Avui un tal Shumhun m'ha visitat a la feina. No és que hagi vingut a veure'm a mi, ha vingut a resoldre uns afers lusitans amb un tal... Bé, el cas és que he pogut gaudir de la seva presència el dia més atrafegat del mes. Aquest Shumhun em té el cor robat. És una d'aquelles persones a qui no et fa res donar-li tot el que tens. La darrera vegada que em va visitar, aquest cop a casa, es va endur la meva màquina escura-butxaques vintage reconvertida en calaix de sastre, el meu acordió i una coctelera. L'Atz la va haver de deixar perque no li cabia a la motxilla. Està clar que és tot un personatge. Hem anat a fer un mos, sense gambes, i s'ha cascat un bocata de truita de carn picada, una Nostrum i un cafetó. Amb aquesta pitança un sevidor perdria tota la tarda pidolant un Alka-Seltzer. El tal Shumhun és tant fàcil d'estimar perque és la persona més detallista del cosmos. Mai s'oblida d'un aniversari, mai s'oblida d'enviar la postal més hortera desde Brasil, Austràlia, Vietnam, Berlín o des d'on s'hagi amagat, i mai s'oblida de dur-te un regal. Un regal dels que molen. D'aquells que tant agraden a la persona que els fa com a la persona que els ha de rebre. Mai s'oblida de cap història mediocre que li hagis explicat tu, la teva dona o la teva filla, però ell en té un repertori tant freak i tant extens que si fés un blog nostàlgic ara mateix el perseguiria Nike per posar-li un banner. Jo, tot i que me'n moro de ganes, no penso escriure'n ni mitja paraula.

El tal Shumhun sempre m'entén. Fins i tot quan divago buscant una paraula que no existeix o una idea que encara no entenc ell ja sap de què li estic parlant. El tal Shumhun té una miopia prodigiosa que li permet veure-ho tot amb claredat. És una atxa a l'hora de calar a la gent, però, tot i ser molt comprensiu amb els defectes aliens, si l'apreteu massa us arribarà el vostre Sant Martí. Jo ja el tinc: mai seré "ni la meitat de bona persona que el Xavi Puigbó!" Si jo tingués aquesta clarividència i la meitat del seu cervell seria un dèspota víric. Ho veieu fins a quin nivell la clava? Però jo sempre m'equivoco jutjant a qui no conec i ell no va ser cap excepció.

Va aparèixer a la redacció de la mà de l'estimat Gabriel. Seia lluny de tots perque li havien assignat una taula perifèrica i lluïa un aspecte llastimós (des d'una perspectiva cool, és clar). Un dia em vaig acreditar pel concert d'AC/DC i vaig pensar que m'hi podria acompanyar el meu amic Such. El cas és que el friki nou també hi havia d'anar i un tal... bé, és igual... ens va suggerir que hi anéssim plegats. Buf! és tan poc cool (vaig pensar), però per anar a veure els AC/DC tampoc passa res. No es tracta d'una perfomance de The Dresden Dolls amb Gregg Dulli harmonitzada pels Iron & Wine i amb Meg White a les bases. De fet, ha estat la darrera bona idea que li he sentit al paio que ens va unir. No recordo si va ser aquell dia fent unes birres després del concert, ni recordo el temps que fa, però està clar que em va captivar i el vaig batejar com a Teo. De fet, tampoc recordo si vaig ser jo o l'amadíssim i pagesívol Carcassona. Segur que en Shumhun ho recorda tot i m'esbronca per la meva poca memòria, pel contingut d'aquest post i per les faltes amb que l'he minat. El cas és que aviat va arribar la prova fefaent que el feia digne d'una posició privilegiada en el rànquing d'amics i coneguts: es va fer bon amic i notable conegut entre els meus. Així no és extranya una simbiosi perfecta entre en Shumhun i el Doctor. Tampoc és rar que siguin, gairebé (Milena et duc al cor), les úniques persones que han interactuat en el blog. I, de moment, les úniques i legítimes guanyadores d'un dinar amb gambes. La convocatòria segueix oberta: convidaré a dinar a tot aquell qui escrigui un comentari. Si ho he fet bé, cosa que dubto, no cal registrar-se. I, a més si us conec, us dedicaré un post. Doctor i Milena segueixin atents.

En fi, cada cop que veig al tal Shumhun ho passo molt bé i mai plegaríem veles. És un amic en alça i em moro de ganes de poder dedicar una bona pila d'hores i canyes a compartir-lo amb tots els nostres amics. Funs aviut Shumhun!

entrada de Onofre Bouvila @ 14:41